El meu treball de fi de grau analitza com la tecnologia digital transforma
la nostàlgia i la memòria contemporània. Mitjançant la revisió teòrica, entrevistes qualitatives i un llibre il·lustrat, s’examina la “nostàlgia digital” caracteritzada per l’accés instantani als records, la personalització algorítmica i la mercantilització d’experiències passades. L’estudi revela una paradoxa: l’abundància informativa pot diluir la intensitat emocional dels records. Les entrevistes amb joves adults mostren com les imatges digitals reforcen però també descontextualitzen la memòria, creant nostàlgia fragmentada. El llibre il·lustrat combina fotografies digitals amb art per dialogar entre experiència viscuda i representació digital. Finalment, es proposa la “Presència Conscient” com estratègia per preservar l’autenticitat emocional davant la mediació tecnològica creixent.
la nostàlgia i la memòria contemporània. Mitjançant la revisió teòrica, entrevistes qualitatives i un llibre il·lustrat, s’examina la “nostàlgia digital” caracteritzada per l’accés instantani als records, la personalització algorítmica i la mercantilització d’experiències passades. L’estudi revela una paradoxa: l’abundància informativa pot diluir la intensitat emocional dels records. Les entrevistes amb joves adults mostren com les imatges digitals reforcen però també descontextualitzen la memòria, creant nostàlgia fragmentada. El llibre il·lustrat combina fotografies digitals amb art per dialogar entre experiència viscuda i representació digital. Finalment, es proposa la “Presència Conscient” com estratègia per preservar l’autenticitat emocional davant la mediació tecnològica creixent.
En l'actualitat, existim en una realitat progressivament digitalitzada on una proporció creixent dels nostres records personals i col·lectius queda arxivada en plataformes i dispositius electrònics. Aquest fenomen, que podem denominar "hipermnèsia digital", comprèn tant la capacitat virtualment il·limitada d'emmagatzematge com les pràctiques socioculturals i tecnotècniques que configuren la nostra relació amb el passat.
La present investigació examina com la digitalització ha transformat profundament la memòria humana, convertint-la en un procés mediat per algoritmes que, si bé promouen la immediatesa i l'exhaustivitat dels registres, simultàniament poden comprometre la profunditat i la significació emocional dels records. Aquest canvi paradigmàtic no només altera els mecanismes d'arxivament, sinó que reconfigura la manera com construïm narratives identitàries a partir de les nostres experiències.
El problema central d'aquesta recerca resideix en la paradoxa entre la facilitat tecnològica d'arxivar i la potencial pèrdua qualitativa del valor dels records. D'una banda, l'arxivament massiu i automatitzat —característic de la hipermnèsia digital— garanteix que pràcticament cap fragment vital quedi relegat a l'oblit; d'altra banda, la sobreabundància d'estímuls i informació pot fragmentar l'atenció i debilitar la capacitat de construir narratives coherents sobre la pròpia identitat. Addicionalment, la mediació algorítmica —manifestada en la selecció i recomanació de continguts nostàlgics basats en preferències computacionals— genera bombolles personalitzades susceptibles de reforçar narratives parcials o esbiaixades de la nostra història personal.
En aquest context, la present investigació es proposa tres objectius fonamentals: caracteritzar amb precisió els mecanismes tècnics i socials que governen l'arxiu digital de la memòria en l'ecosistema tecnològic contemporani; avaluar críticament l'impacte d'aquests mecanismes en la qualitat, coherència i significació dels records personals i col·lectius; i explorar i proposar pràctiques i estratègies —siguin analògiques, híbrides o purament digitals— que permetin reconquerir el valor emocional i narratiu de la memòria en l'era digital.
Aquest treball se situa, per tant, en la intersecció entre els estudis de memòria, les humanitats digitals i l'anàlisi sociocultural de la tecnologia. La seva rellevància rau en la capacitat d'abordar un dels reptes més significatius de la contemporaneïtat: trobar l'equilibri entre l'eficient preservació digital del passat i la construcció reflexiva i significativa de la memòria com a element constituent de la identitat personal i col·lectiva.
ENTREVISTES
En el marc d’aquest treball, les entrevistes constitueixen una metodologia qualitativa essencial per aprofundir en l’estudi de la nostàlgia i els processos de memòria en la societat digital contemporània. L’objectiu principal d’aquesta recerca és analitzar com les persones recorden, construeixen i conserven les seves vivències en un context marcat per la digitalització, la sobreinformació i l’ús constant de tecnologies d’emmagatzematge d’imatges i dades personals.
Les entrevistes estan dissenyades per obtenir relats subjectius i emotius que permetin observar la relació entre la memòria emocional i la memòria digital. A través de preguntes obertes i evocadores, es pretén recollir experiències concretes que afavoreixin la reflexió entorn a la naturalesa i persistència dels records no digitals, l’impacte de les tecnologies en la construcció i gestió de la memòria personal, així com el contrast entre els records viscuts i els documents visuals que els representen (fotografies, vídeos, publicacions a xarxes socials). També es vol explorar com el procés d’oblit ha canviat en el context actual, influït per la velocitat i la permanència de les dades digitals.
A partir de les entrevistes realitzades, s’ha dut a terme una lectura i anàlisi detallada per transformar els testimonis en narracions que mantinguessin l’essència i autenticitat de cada història. Un cop definides, es va establir l’estructura del llibre: la selecció dels records, les imatges que els acompanyen i el contrast entre els records digitals i naturals.
Els relats, centrats en la nostàlgia i la infantesa, exploren temes com les relacions familiars, els llocs d’estiueig, la mort, el joc, la quotidianitat o la por al rebuig, tots vistos amb una mirada adulta i melangiosa que expressa el desig de reviure moments passats.
Per remarcar el diàleg entre memòria digital i natural, el llibre presenta els records digitals a les pàgines esquerres i els naturals a les dretes, permetent al lector establir connexions i contrastos propis.
En conjunt, l’obra reflexiona sobre la “persistència conscient”, entesa com la necessitat de desenvolupar una mirada crítica sobre com guardem i valorem els nostres records, especialment a través de la tecnologia i de viure el present amb plenitud, reduint la dependència digital i recuperant la connexió genuïna amb el nostre entorn.
Finalment, per tal que les persones participants poguessin endur-se el seu record a casa i tenir-lo de manera tangible, vaig decidir crear pòsters de cadascun dels records.
